Passeig de Gràcia

El Passeig de Gràcia és l’avinguda principal de Barcelona i una de les avingudes més famoses en el món, per la seva importància turística, àrees comercials, negocis i un gran aparador de destacades obres d’arquitectura modernista, com les edificacions dels arquitectes Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, declarades Patrimoni de la Humanitat. L’avinguda està situada a la part central de la ciutat, l’Eixample barceloní, i connecta la plaça de Catalunya al sud amb el carrer Major de Gràcia al nord.

Compta amb els parades de metro de Passeig de Gràcia (línies 2, 3 i 4) i Diagonal (línies 3 i 5). Te També una estacó de l’ADIF (Passeig de Gràcia) i diverses parades d’autobús.

HISTÒRIA DE PASSEIG DE GRÀCIA:

L’antic camí de Jesús, de tipus rural, amb horts a banda i banda, era la via principal per anar de la població de Gràcia (municipi independent fins a l’any 1897), fins a la ciutat de Barcelona per on s’entrava a través del portal de l’ Àngel. El primer projecte d’urbanització, ideat per l’ajuntament liberal de la ciutat, de data de l’any 1821 va ser obra de Ramon Plana, que va haver aturar les obres de seguida a causa de les epidèmies que assolaven Barcelona en aquella època. Amb la caiguda del govern liberal, va tornar l’absolutisme el 1824, i el projecte va ser pres pel capità general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado. El nou passeig inaugurat el 1827 tenia 42 metres d’ample i va ser el lloc favorit de l’aristocràcia per exhibir les seves habilitats en l’art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos, durant tot el segle XIX. Per aquesta època el Passeig era un dels llocs d’esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres.

Aquest passeig havia de ser un eix determinant en el procés d’instauració del projecte de l’Eixample d’Ildefons Cerdà, entre els anys 1860-1890. Al voltant del passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. A la dècada dels noranta del segle XIX, a poc a poc tot aquest sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial atraient la burgesia, que va fer que s’anessin substituint les cases aïllades amb jardí per edificis de pisos.

Finalment, entre 1900 i 1914 el passeig de Gràcia es va consolidar com el principal centre residencial burgès amb l’aportació creativa dels arquitectes modernistes, Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, etc., Que dignificar les construccions existents i van edificar cases noves amb formes ben singulars, com la casa Milà, la casa Batlló, casa Lleó Morera o la casa Amatller, per citar les més conegudes. El 1906 l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, va dissenyar els famosos Bancs-Fanals de trencadís distribuïts al llarg del passeig.

Caminar pel Passeig de Gràcia és passejar pel modernisme Català des dels seus bancs fins a les seves fanals passant per gairebé tots els edificis del passeig tot és una bona mostra de l’arquitectura catalano-modernista.

Edificis del costat Besòs :

La Casa Pascual i Pons (núm. 2-4), d’Enric Sagnier (1890-1891), d’estil modernista neogoticisme.
Les Cases Antoni Rocamora (núm. 6-14), de Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó (1914-1917), d’estil modernista neogoticisme.
La Joieria Roca  (núm. 18), de Josep Lluís Sert (1934), d’estil racionalista.
La Casa Pere Llibre (núm. 24), de Domènec Balet i Nadal (1872), d’estil historicista arabitzant.
La Casa de la Vídua Marfà (núm. 66), de Manuel Comas i Thos (1901-1905), d’estil modernista neogoticisme.
L’edifici de Banca Catalana (núm. 84), de Josep Maria Fargas Falp i Enric Tous Carbó (1965-1968). Avui allotja els oficines del BBVA.
La Casa Milà o “la Pedrera”  (núm. 92), d’Antoni Gaudí (1905-1910), d’estil modernista. Hi te la seu la Fundació Caixa Catalunya. Se’n poden visitar els baixos, el pis superior, les golfes i el terrat.
La Casa Codina (núm. 94), d’Antoni Rovira i Rabassa (1898).
La Fundació Suñol (núm. 98).
La Casa Ramon Casas (núm. 96), d’Antoni Rovira i Rabassa (1898-1899), d’estil modernista. Era propietat del pintor Ramon Casas. Allotja la botiga Vinçon.
La Casa Fuster (núm. 132), de Josep Puig i Cadafalch (1908-1911), d’estil modernista. Actualment és un hotel de luxe.

Edificis del costat Llobregat :

La Casa Bonaventura Ferrer (núm. 113), de Pere Falqués i Urpí (1905-1906), d’estil modernista.
El Palau Robert  (núm. 107), d’Henri Grandpierre i Joan Martorell i Montells (1898-1903), d’estil neoclàssic. Actualment és un centre d’informació turística i sala d’exposicions de la Generalitat de Catalunya.
L’Illa de la Discòrdia, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent. Hi destaquen:
La Casa Batlló (núm. 43), d’Antoni Gaudí, d’estil modernista (1904-1906). Es pot visitar.
La Casa Amatller (núm. 41), de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900), d’estil modernista neogoticisme. Allotja l’Institut Amatller d’Art Hispànic . Se’n pot visitar la planta baixa, on hi ha una oficina de turisme.
El Museu del Perfum , al núm. 39.
La Casa Lleó Morera (núm. 35), de Lluís Domènech i Montaner (1902-1906), d’estil modernista. Dels baixos van desaparèixer les escultures originàries d’Eusebi Arnau arran del seu Condicionament com a local comercial.
L’edifici de La Unión i El Fénix (núm. 21), d’Eusebi Bona i Puig (1927-1932), d’estil Eclèctic monumentalista. La façana vaig explicar escultures de Frederic Marès. La Borsa de Barcelona, al núm. 19.
El Palau Marcet (núm. 13), de Tiberi Sabater i Carner (1887), d’estil Eclèctic. Allotja el Cinema Comèdia, antic teatre.
L’edifici del Banc Vitalici (núm. 11), de Lluís Bonet i Garí (1942-1950), d’estil clàssica.

Hotels:

L’Hotel MajesticHotel Casa Fuster
Hotel Condes de Barcelona
Hotel Majestic
Hotel Mandarin Oriental
Hotel Prestige
Cinemes:

Casablanca-Kaplan
Comèdia
Botigues de luxe:
Al passeig de Gràcia hi són representar: marques internacionals com Chanel, Gucci, Louis Vuitton, Bvlgari, Armani, Chopard, Roberto Verino, Cartier, Valentino, Hermès, Dolce & Gabbana, Yves Saint-Laurent, Burberry, Ermenegildo Zegna, Lacoste, Tommy Hilfiger , Max Mara, Carolina Herrera o Loewe, entre d’altres.

viquipedia
Barcelona on-line
wikipedia
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: